6.30 am. Sona el despertador. Com cada dia m’aixeco, somnolent, i busco maldestrament les ulleres en la tauleta de nit.
Em dirigeixo cap a la cuina i em faig un cafè amb l’esperança que la solució a haver dormit 5 hores estigui dins d’aquest got.
6.50. Em dirigeixo a l’estació de metro més propera. Diagonal. Encara tot està ple de guiris i continua fent moltíssima calor.
7.00 am. Espero la L3 que em portarà a la feina. Dins d’un núvol de gent i de guiris fent moviments maldestres amb les seves maletes, arriba el tren.
7.05 am. Això està petat de turistes joder, gairebé no hi cabem i la temperatura frega els 50 graus.
7.10 am. “Next station: Paseo de Gracia connection with lines 2,4 and Rodalies”
“Propera estació: Passeig de Gràcia enllaç amb línies 2, 4 i Rodalies Renfe”
-Badallo- Hauria d’haver-me’n anat a dormir abans…
7.12 am. “Next station: Catalunya connection with line 1, FGC and Rodalies”
“Propera parada: Catalunya, guiris no m’agradaria estar en el vostre lloc, vigileu els mòbils; enllaç amb línia 1, FGC i Rodalies Renfe”
Un moment, què és això? Miro les altres persones del vagó però ningú em torna la mirada, probablement estic massa adormit i segueixo somiant.
7.14 am. “Next station: Liceu”
“Propera parada: Liceu, oh déu meu la Rambla, resem per ells i per les seves targetes de crèdit”
Joder, ara sí que sí, no ho heu sentit? Soc massa vergonyós com per a preguntar-li a algú si ho ha sentit. Però em limito a obrir molt els ulls (sota la meva mascareta).
7.15 am “Next station: Drassanes”
“Propera parada: Drassanes, odio el puto port, està ple de turistes, si per mi fos ho cremaria”
Ok, això comença a posar-se molt interessant. He d’arribar a la feina a les 7.30 am, però… què està passant al metro? Sent sincers, que el metro parli anglès està fent més pel català que Òmnium, és meravellós!
7.21 am “Next station: Espanya, connection with line 1”
“Propera parada: Espanya, enllaç amb línia 1. Déu meu faria esclatar aquesta rotonda, a qui li pot agradar? I a sobre aquesta merda de centre comercial és una puta plaça de toros? Guiris, si us plau, continueu anant amb compte… Però, sent sincers, qui no li robaria a un guiri?”
Jo també li robaria a un guiri -murmuro. No sé per què, de sobte estic parlant amb la megafonia del metro, espero que ningú m’hagi sentit… -miro cap amunt- qui es fixaria en un trist oficinista un dilluns a les 7am a la L3?
7.23am “Next station: Sants Estació”
“Propera parada: la puta Sants Estació, se suposa que enllaç amb Rodalies Renfe… ànims! segur que hi haurà retards. Uf i quina pudor de peus hi ha a l’estació, em vull morir, odio la meva feina”
No surto de la meva sorpresa, apunto totes i cadascuna de les paraules que surten de la megafonia del metro. El fàstic dels meus matins cap a la feina s’ha convertit en una espècie d’Open Mic. Però sento això com un plaer culpable, solitari, perquè, total, ¿qui parla català en un vagó de metro de Barcelona?
