Si et dius Juan Núñez tens major probabilitat de patir problemes de salut mental que si et dius Juan Torres, segons l’últim estudi realitzat per la Universitat de Benidorm.
L’estudi exposa que si et coincideix l’última lletra del nom amb la primera del cognom et veuràs obligat a fer sempre una pausa entre un i altre per a evitar la confusió per solapament. El mateix passa, encara que en menor mesura, si la coincidència es dona entre nom i segon nom, entre segon nom i cognom, o entre cognoms.
Un subjecte Juan Núñez, per exemple, farà la pausa per a evitar que semble que es diu Juan Úñez o Jua Núñez. La repetició d’aquesta pausa, segons l’estudi, acabarà instal·lant el dubte en la psic del subjecte i, a la llarga, li generarà una inseguretat crònica. L’estudi bateja la pausa com “la mil·lèsima malaia”.
Per tal d’extreure conclusions a partir d’una mostra poblacional significativa, s’han entrevistat 1.000 persones significativament famoses (vives i mortes) que complien tal requisit onomàstic. Els testimonis d’actors, músics, polítics i personatges públics en general constaten l’existència del problema i aporten una visió polifònica d’un assumpte que, per fi, esdevé central.
El primer entrevistat, Abraham Mateo, denuncia també el dilema que pateixen a l’hora de triar nom en xarxes socials. “Mai sabem si duplicar la lletra que coincideix o si utilitzar-la de comodí. Soc @abrahammateo o soc @abrahamateo? Qui soc?”. Antonio Orozco, Jessica Alba, Gerard Depardieu, Silvia Abril i Pamela Anderson, entre altres, també fan referència a aquesta qüestió col·lateral.
Alguns, tot i que han pogut fer vida normal gràcies a un nom artístic (Kamila Ann Basinger [Kim Basinger], Thomas Jacob Black [Jack Black], Alicia Augello Cook [Alicia Keys], Samuel Langhorne [Mark Twain] o Norberto Osborne [Bertín Osborne]) o gràcies a que la gent no coneix el seu segon nom (Jason Namakaeha Momoa, Jennifer Joana Aniston, Sandra Annette Bullock, Edward Harrison Norton, Adrien Nicholas Brody o Ben Geza Affleck) afirmen que, per molt que t’allunyes d’ell, el problema mai s’acaba de superar del tot.
L’entrevista a Samuel L. Jackson és un dels capítols més inspiradors de l’estudi. En ella, l’actor explica com va prendre la decisió de reivindicar la L que tant dolor li havia causat i com, amb aquest acte de valentia, va obtenir un dels noms amb millor sonoritat de tot Hollywood. Es tracta del “Capítol 861: L’Efecte Samuelele” (p. 2.677-2.683).
Casos més dramàtics com els del cantant Jim Morrison (James Douglas Morrison) i l’escriptor Jack Kerouac (Jean Louis Kerouac), que amb el seu nom artístic estaven escollint, sense saber-ho, una vida de dubte i inseguretat, ajuden a prendre consciència de la importància que té prevenir sobre aquesta qüestió i evitar que, en el futur, ningú s’haja de dir Eva Amaral.
De 1.000 entrevistats, només dos afirmen haver gaudit sempre d’una salut mental excel·lent malgrat la coincidència entre l’última lletra del nom i la primera del cognom: Benyamin Netanyahu i Josep Pedrerol.
