Diuen que Juli Cèsar va ser el primer flipat de la història que va parlar de si mateix en tercera persona, i és cert. L’origen d’aquesta pràctica característica del mític¹ dictador romà es troba en el bullying que va patir de menut a causa del seu primer nom: «Gai»².
[Nota 1: No confondre «mític» amb «típic».]
[Nota 2: És cert que les relacions homosexuals gaudien d’una àmplia acceptació social a l’antiga Roma, però només si es combinaven amb relacions heterosexuals. Per tant, mentre que ser bisexual es considerava adequat (fins i tot més que ser heterosexual), ser homosexual no estava ben vist i, en sèrio, deixeu de d’utilitzar «mític» i «típic» indistintament perquè no són la mateixa paraula.]
Juli Cèsar va haver de canviar fins a catorze vegades d’escola, i va ser en l’últim d’eixos canvis quan va prendre la decisió que marcaria el seu futur i el de la República Romana.
El primer dia, en ser preguntat pel mestre: «és vostè el nou alumne, Gai Juli Cèsar?», Juli Cèsar va respondre: «sí, és ell». Mestre i alumnes quedaren astorats. Qui era eixe flipat i com s’atrevia a subvertir la gramàtica d’aquella forma? Havia de tractar-se d’algú molt important. Per què, si no, parlava d’una manera tan estranya? A partir d’aquell moment, Juli Cèsar sempre va parlar de si mateix en tercera persona.
Gràcies a això, el seu carisma va créixer exponencialment i va desenvolupar una gran capacitat de lideratge. Cada any l’escollien delegat de classe i, quan va arribar a la universitat, s’havia convertit en el típic³ jove triomfador. Tenia la quadriga més flamant de totes i feia gala d’un rècord imbatible en l’art de beure vi especiat a través d’un tub i un embut. Tots volien ser com ell.
[Nota 3: És fàcil, no? Un jove triomfador que fa aquestes coses seria el «típic» jove triomfador, i no el «mític» jove triomfador.]
Parlar sempre de si mateix en tercera persona li va permetre a Juli Cèsar viure anys gloriosos. Va arribar a senador, a pontífex i, finalment, a dictador de la República Romana. Va conèixer a Cleopatra, amb qui va mantindre un mític⁴ romanç. Però són precisament els moments més dolços de la vida els que atrauen als més obscurs dels problemes.
[Nota 4: Eh? Eh!? Queda clar, no? Val, sí, potser per a parlar d’un romanç hi ha adjectius millors que «mític», com ara «tòrrid», «fogós», «ardent»… Però, en qualsevol cas, mai de la vida es podria dir que el romanç entre Cleopatra i Juli Cèsar va ser un romanç «típic». Seguim.]
Parlar sempre de si mateix en tercera persona va acabar, inevitablement, distanciant a Juli Cèsar del propi Juli Cèsar. Cada vegada que demanava un cafè i la cambrera llegia el seu nom escrit en el got, Juli Cèsar no podia respondre altra cosa que «sí, és ell». Governava Roma, però el seu cafè sempre se’l bevia el paio del costat.
«És curiós com parlar d’u mateix en tercera persona es considera un símptoma de flipamenta i, paradoxalment, és la cosa que més acaba t’acaba allunyant de l’ego», va començar a repetir-li Juli Cèsar, esgotat per la falta de cafè, a tot aquell amb qui es creuava per la ciutat. Ho repetia al Circ i al Coliseu, ho repetia al Fòrum i als banys públics.
La gent, que en altre temps l’havia idolatrat, ara se’l mirava amb compassió. Compassió per un líder vingut a menys. Compassió que es va acabar convertint en recel. Recel que s’ha convertit en odi. L’odi d’aquells que veuen com Roma s’enfonsa al ritme al que ho fa Juli Cèsar.
Diuen que Juli Cèsar va ser el primer flipat de la història que va parlar de si mateix en tercera persona, però lo que no diuen és que ha sigut això lo que l’ha acabat condemnant. Ara, apunyalat sobre un bassal de la seua pròpia sang, just abans de morir, escriu aquest text⁵ on reconeix els seus errors i perdona als seus assassins.
[Nota 5 (post mortem): S’entén, no? Juli Cèsar parlava de si mateix en tercera persona, el text parla de Juli Cèsar en tercera persona i la sorpresa final és que el text l’estava escrivint Juli Cèsar, sobre si mateix, en tercera persona. Però tornem a la qüestió principal: per què i des de quan es confon «mític» amb «típic»? Què està passant? Tan difícil és diferenciar-les? No són lo mateix! Un poc de pensament cítric, per favor…]
