Avui en dia ens podem felicitar com a societat que només la gent amb argentins com a veïns durant aquest Mundial, polítics propers a l’entorn de Laura Borràs i gent amb argentins com a veïns la resta de l’any, considerin la violència com una resposta viable.
Aquest fet es deu que les societats democràtiques del segle XXI hem arribat a la conclusió que la violència no pot ser un mitjà vàlid per assolir els nostres objectius i que, per tant, no ha de tenir cabuda a la vida pública. És per això que hem acordat apartar-la de la llum i relegar-la a l’àmbit privat.
I si parlem de la violència en aquestes dates, no podem referir-nos a res que no sigui el tió.
L’ús de la violència física contra el tió per extraure’n un benefici és una pràctica fastigosa, anacrònica i el que és pitjor: ineficient. I és que, si existeix una cosa que les societats occidentals del segle XXI condemnem per sobre de la violència visceral mal dirigida és la ineficiència.
Per què hauríem de contemplar un ritual que faria vomitar de fàstic a un criminal de guerra serbi a canvi de quatre miserables regals, quan podríem contemplar un ritual que faria vomitar de fàstic a un criminal de guerra serbi a canvi de CINC O SIS REGALS?
En aquest cas no importa que parlem d’un objecte inanimat com la més moderna ciència ens indica que poden ser un parterre, una pilota antiestrès o un sensesostre. El sol fet que tingui cara i que considerem que mereix menjar durant l’època de l’any on ens sentim extraordinàriament solidaris li atorga la categoria de persona i ens permet diferenciar-lo de parterres, pilotes antiestrés i sensesostres.
És per això que t’estaràs preguntant «oh, i com puc sotmetre el tió a la meva voluntat de forma eficient sense haver d’exercir la violència física més explícita?». La pregunta -sorprenentment concreta pel nostre gust- conté la resposta que estàs buscant: violència psicològica constant a baixa intensitat.
Si en llegir-ho has pensat immediatament amb la teva relació paternofilial és que saps per on van els trets… I és que una tècnica força estesa a l’hora de produir la necessitat de buscar la nostra validació a través regals i sacrificis personals és la creació d’un trastorn de dependència emocional i és coneguda al món científic com a paternitat freda i distant.
Aquesta ha estat estudiada pels més brillants psicòlegs conductistes del nostre segle i portada a la pràctica per figures il·lustres com Ivan Paulov, Frederik Skinner o la meva mare, qui espero que estigui orgullosa d’aquest article.
La falta d’afecció és gasolina per sotmetre el tió a la teva voluntat i amb aquesta no caldrà que t’embrutis les mans, sinó que només t’hauràs d’embrutar la consciència (un concepte intangible i, per definició, no sotmès a paràmetres físics que comprenguin la brutícia i la higiene).
Ara sí, us deixem una sèrie de tips i consells que convertiran al vostre tió en una servil i agraïda màquina de buscar aprovació:
No perdis cap oportunitat per fer-li saber que has aparcat una brillant carrera per tal de cuidar-lo.
És crucial atacar el seu sistema de creences: Posa en dubte tot el que digui de forma sistemàtica, no importa el què.
Encara que t’avisi que es crema el cotxe, fes el cor fort, nega l’evidència i actua com si res. Amb sort aquest any cagui una assegurança tot risc.
Comunicació no verbal: El teu cos parla més del que et penses! Estigues atent i que no et perdi la subtilesa, en contra del que pugui semblar, escopir-li al bol de mandarines també és una manera de dir-li que s’equivoca.
Tu sempre havies volgut UN tió. Omet deliberadament el seu gènere (i condició de tronc inanimat) i comença a projectar-hi els teus somnis i inseguretats. Per molt que insisteixi en la seva devoció per la dansa (o en la seva condició de peça de fusta sense capacitat real de moure’s) apunta’l a futbol. Després critica que no hagi tingut prou força de voluntat per seguir els seus propis somnis.
Recordar el seu nom és la ruta directa a l’afecte i, per tant, a la poca productivitat: La despersonalització comença per referir-t’hi com a eh, tu. (ep! I si es tracta d’un dia especial, també t’hi pots referir pel nom del seu germà que no va sobreviure al part!)
I recorda, la tradició del tió és especialment viva entre els més menuts de la casa, representant una oportunitat perfecta per tenir un primer contacte amb un concepte que els acompanyarà durant tota l’edat adulta: l’abús psicològic. Com més aviat aprenguin les virtuts de la manipulació emocional per extreure’n un rèdit, abans podran orientar-se a les professions del futur: dissenyadors de minihabitatges, depredadors sexuals d’oficina i assessors de la Laura Borràs.
