—I tuʔ Els has trobatʔ
—No— va dır la Jacquelıne mentre fregava frenètıcament la màquına de cafè
—On caraı sónʔ Quı és l’últıma persona que els va fer servır ahırʔ Per què no torneu les coses al seu llocʔ— la Ivana estava fora de sı— no puc fer classe en aquestes condıcıons
—Ja veuràs quan ho sàpıga la nova dırectora, prou maldecaps té amb l’admınıstracıó que només falta que vegı aquesta anarquıa
La Jacquelıne va sortır enfadada de la sala de professors, aquesta dona baıxeta ı temperamental que tant podıa ensenyar francès ı alemany com fer classes de pedagogıa a altres mestres, corrıa amunt ı avall del passadís obrınt totes les portes de les classes ı dels armarıs
—Res, no són enlloc
—És ımpossıble
—Segur que han estat les del departament d’espanyol
—Apa, ara culpa les d’espanyol tu també
—Quı sı noʔ Nosaltres anem amb compte amb aquestes coses
—També podıa haver estat alguna de les substıtutes que va venır a fer classe la setmana passada
—Exacte, aquella de Valls era prou estranya
—Aıxò mateıx, ara carrega el mort als de Valls
—Ah, ı per què noʔ Bé tenen dues colles castelleres
—I què hı té a veure aıxòʔ
—Home, doncs és evıdentment que no
Abans que pogués acabar la frase va entrar la nova dırectora per enuncıar que havıa trobat els culpables de tot aquest desgavell
—Són els del departament de literatura catalana
—I què n’han fetʔ Perquè en teníem per donar ı per vendre
—Ahır van començar a estudiar en Papasseit a classe ı els han acaparat tots
—I aıxí ens quedem senseʔ
—No, seguıu-me, els anırem a buscar
Totes les professores que hı havıa a la sala de professors van seguır la nova dırectora (que camınava amb pas ferm passadís avall)
—Jacquelıne, deıxa de buscar, els hem trobat— lı van dır crıdant
La Jacquelıne va seguır esperıtada aquell tsunamı de mestres que semblava els vılatans amb forques ı torxes que volıen passar comptes al comte Dràcula
—Aha— va exclamar la nova dırectora tot obrınt la porta on estaven recitant poemes de Joan Salvat-Papasseit— els tenen tots aquí, mıreu-los— ı va assenyalar amb el dıt sobre la taula
Efectıvament, a sobre la taula hı eren tots, no en faltava nı un, tots allà
—Un moment!— va cridar la professora de literatura catalana— els necessitem, no hem acabat d’analitzar el poema de «Les formigues» encara!
—No els pots acaparar! N’hi ha d’haver per tothom— va dir la directora mentre els repartia.
—Ara per fi podrem fer una pausa.
—I respirar!— va exclamar la Jacqueline mentre se’n posava uns quants a la butxaca.
—I exclamar!
—I canviar de tema— i amb aquest comentari la nova directora va marxar de la classe tot tancant la porta rere seu.
