Dia 1
Els meus pares m’han regalat una serp.
Una boa constrictor de 3 metres. Jo no els hi he fet res.
Òbviament de nom li he posat Rocky Balboa.
No s’ha queixat. Suposo que li ha agradat.
Per assegurar-me li he preguntat quina construcció del gènere tenen les serps. No m’ha dit res. No sé si m’ha respost o està adolescent.
El primer que ha fet ha sigut enroscar-se a la meva cintura. Pensava que m’estava abraçant, però resulta que m’estava ofegant.
Sóc un home adult i sóc capaç de dir t’estimo sense que m’agafi un atac de pànic. Habilitat que no serveix de res per defensar-te d’una serp.
No m’agraden les serps. Crec que el Rocky o nota.
Per congeniar una mica més hem anat a passejar. Contràriament al seu nom, al Rocky no li agraden les escales.
Al Rocky sembla que només li agraden tres coses: arrossegar-se, ofegar-me i els gossos pug. Al quart gos pug engolit hem tornat, no és que el Rocky vagi molt ràpid sinó que, casualment, tots els pugs que ens hem trobat tenien asma. Deu ser que la contaminació de Barcelona els ha afectat més.
Dia 2
M’ha intentat ofegar un altre cop. Li he dit que no tinc cara de cacatua. He anat al lavabo. Tinc cara de cacatua.
Per assegurar-me del tot he provat de menejar pipes només amb el nas i la boca. No m’he sortit. Probabilitat que sigui una cacatua 37,5%.
Dia 3
Hem anat a un parc aquàtic. M’han parat i m’han dit:
-Senyor així no pot entrar. La serp ha de portar gorro.
Al final hem marxat; no he sigut capaç de diferenciar on comença el coll i on acaba el cap.
Dia 4
La relació amb el Rocky no va a millor. Segons Dutton i Aaron (uns senyors americans i, per tant, intel·ligents) l’amor és una excitació general i indiferenciada que el cos activa i l’individu la calcifica com amor.
Trec dues conclusions:
1) No és que el Rocky Balboa em fes por sinó que l’estimo.
2) Per fer que m’estimi l’haig de portar algun lloc emocionant.
Hem anat a fer puenting.
No sembla que li hagi agradat gaire. Tampoc ha ajudat que en Rocky hagi lliscat de l’arnès per un tema de no tenir braços.
A la tarda hem vist la tele Ted Lasso.
En algun moment van dir:
– Si algú t’importa i tens una mica d’amor en el teu cor. No hi ha res impossible
Òbviament m’he posat a plorar.
El Rocky ni s’ha immutat. No deu ser capaç de veure i llegir subtítols alhora.
Dia 5
Res sembla funcionar. Seguin les investigacions d’Eva Illouz un dels artefactes de l’amor postmodern és la propietat liminal (no és que l’autora no sàpiga escriure criminal, sinó que és un concepte de gent pedant) entre el capitalisme i la visió romàntica del propi amor. Anem doncs a un concurs de poesia.
He guanyat jo, encara que no em presentava. Resulta que hi ha certes coses que són més fàcils amb una boa constrictor de 3 metres.
Per comprovar-ho hem anat al súper. Ningú se m’ha colat. Funciona.
M’he colat al metro. Compleix la propietat simètrica.
He demanat una hipoteca. No ha funcionat. Deuen saber que la majoria de les serps són autònomes.
Dia 7
En Rocky ha desaparegut. No està a ningun lloc. He intentat cridar-lo disfressant-me de pug. Res.
On estàs Rocky?
Mira que per sopar li tenia preparat un ratolí moníssim.
Al final m’he quedat el ratolí com a mascota, li he posat de nom Michel Foucault, el millor calb de Fast and Furius.
Definitivament qualsevol àpat de serp és millor mascota que la pròpia serp.
