UTC, campionat de tecleig o com es materialitza un duel pels dits més ràpids del món mundial

Narrador de vídeo de Youtube: “UTC (Ultimate Typing Championship) és el campionat més important de mecanografia. La final se celebra gairebé cada any a Austin (Texas) de forma presencial mentre que les eliminatòries es fan online durant tota una setmana on hi ha diferents proves de velocitat amb textos en anglès amb paraules curtes, llargues i alfabet barrejat. Centenars de participants competeixen per aconseguir el primer premi, deu mil dòlars, però només deu aconsegueixen passar a la final. El rècord el té Sean Wholeness amb 100,6 paraules per minut i que s’ha proclamat set cops victoriós de la copa del món. Després d’una pausa per la pandèmia, UTC ha tornat aquest any amb nous competidors pel títol. Serà en Sean capaç de mantenir-lo?

Després d’una setmana on han quedat eliminat centenars de participants, ha arribat l’última ronda de la final: Sean descobrirà qui és el seu veritable adversari. De moment, Paul S. és un desconegut, ningú l’ha vist mai però ja ha superat el rècord de 100,6 paraules per minut. Va aterrar ahir a Austin i avui el veurem per primera vegada. … Oh, Déu meu! Un pop acaba d’aparèixer a la sala i s’apropa al teclat! Paul S. és un pop! Hi ha un gran trasbals a la sala i el jurat es reuneix per intentar parlar amb l’animal. El mol·lusc tecleja ràpidament i obre la pàgina del reglament del campionat. Evidentment, allà no es diu res sobre el fet que un animal no pugui participar. El públic està atònit. El pop es col·loca unes pròtesis per tal de tenir deu tentacles però el jurat intervé perquè les pròtesis no són reglamentàries. L’animal es nega a participar a la final sense els dos tentacles extres perquè no és una final justa – deu dits contra vuit tentacles.

El públic comença a escridassar el jurat i demana justícia pel pop. El jurat no sap què fer. Es reuneix, sua, mira a banda i banda, rellegeix el manual, pesa les pròtesis. Mentrestant, el campió vigent (Sean W.) parla desconcertat amb el seu entrenador. El jurat ha arribat a un veredicte: no poden acceptar les pròtesis, per tant, per tal que la final tingui lloc en les mateixes condicions s’hauran de tallar dos dits a en Sean W. El públic ovaciona la decisió, el pop Paul S. també hi està d’acord, Sean W. es mira les mans i el seu entrenador accepta.  Un moment, sembla que hi ha una disputa a la sala… sí, no sembla que hi hagi massa acord entre quins dits són els que s’hauran de tallar. Alguns aposten per eliminar els dos petits, alguns asseguren que és millor tallar l’índex de la mà dreta i l’anular de l’esquerra, altres aposten per un polze i un del cor… El debat va pujant de to, comencen els insults i les empentes entre els fans de Sean W. … oh, Déu meu, un fan s’ha tallat dos dits i es posa a teclejar per demostrar que la seva tria és la més ràpida. Un moment! Un altre fa el mateix. Dos assistents amb vuits dits cadascun es posen a competir per veure quina hipòtesi és la més correcta. Oh, i altres persones del públic segueixen el seu exemple… El terra comença a estar ple de dits de tot tipus, el teclat és vermell i els dits que queden a les mans ja no teclegen sinó que fan surf sobre les lletres. Quina final, senyores i senyors! Quina final! Això sí que és devoció dels fans!

Sean W. intenta posar ordre a tot aquest desgavell i demana que només se li tallin dues meitats de dos dits i no els dits sencers. El pop Paul S. protesta i exigeix que o bé hi hagi una competició de vuit contra vuit o de deu contra deu. El jurat es torna a reunir. Es fa un silenci tens a la sala i el públic espera nerviós el dictamen. Alguns comencen a mossegar-se les ungles dels pocs dits que els queden, altres rebusquen entre els dits del terra per fer-ho. La reunió del jurat s’allarga mentre l’expectació creix. Finalment, el president de la federació UTC enuncia la seva decisió: les pròtesis s’accepten. Serà una competició de deu contra deu. Els fans ho celebren i els que encara no s’han dessagnat tornen a ocupar els seus llocs per mirar aquesta final tan extraordinària. El pop Paul S. i l’humà Sean W. es donen la mà (i tentacle), tornen als seus llocs, es preparen per començar a teclejar i esperen que el jurat doni el tret de sortida.” 

Núria Barnolas
Núria Barnolas
Perduda a l’estepa siberiana. Diuen que Genghis Khan va començar el seu imperi quan tenia 70 anys. Doncs això, encara tinc temps.

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

Más cosas

Papá Noel Reanimated

Cabeza temporal