Amb la implantació del calendari gregorià, els anys es van deixar de comptar des de la fundació de Roma i es van començar a comptar des del naixement de Jesucrist. No obstant, el naixement de Jesucrist no se celebra l’1 de gener sinó una setmana abans, el 25 de desembre. Per què?
Hi ha moltes explicacions al respecte, però l’altre dia en vaig escoltar una que em va agradar especialment. L’explicació que vaig escoltar és la següent: com que era jueu, Jesucrist no va ser considerat persona fins que no el van circumcidar, una setmana després de nàixer. És a dir, que allò que considerem anterior o posterior a Jesucrist seria, en realitat, anterior o posterior al moment en què li van tallar el prepuci.
Un prepuci marcant un abans i un després en la història de la humanitat és una idea graciosa per definició i, des que la vaig escoltar, m’he dedicat a buscar informació que la recolze. I n’he trobat. Algunes anotacions que he fet aquests dies sobre el prepuci de Jesucrist són:
- Que rep el nom de Sant Prepuci.
- Que Carlemany afirmava que un àngel li l’havia baixat del Cel mentre resava.
- Que els detractors de Carlemany deien que això era impossible perquè el prepuci de Jesucrist no havia ascendit al Cel, com tampoc ho havien fet totes les ungles que s’havia tallat, tots els cabells que li havien caigut ni totes les seues secrecions corporals.
- Que Carlemany li va regalar el Sant Prepuci —o, en qualsevol cas, un prepuci— al papa Lleó III.
- Que, paral·lelament, una vintena de Sants Prepucis diferents van ser reivindicats arreu del món.
- Que un d’ells va ser reivindicat per Caterina de Siena, que assegurava que el propi Jesucrist se li havia aparegut i li havia demanat matrimoni utilitzant el prepuci com anell.
- Que en tot moment estaríem parlant de prepucis molt menudets, prepucis de bebé.
- Que l’any 1900 l’Església Catòlica va prohibir escriure i parlar del Sant Prepuci.
Amb tot això, em resulta impossible no donar per bona l’explicació del Prepuci —amb majúscula— al fet que l’era cristiana comence una setmana després del naixement de Jesucrist. La pregunta que queda per respondre és què fer amb aquesta nova manera d’entendre el temps o, en altres paraules, on va a parar aquest text.
En un primer moment, vaig pensar que seria bonic començar a substituir les abreviacions aC i dC per aP i dP, és a dir, abans i després del Prepuci, però prompte em vaig adonar que causaria malentesos. Per exemple, el 30 de desembre de l’1 aP seria «anterior al Prepuci» quan, realment, es tracta d’una data en la qual el Prepuci ja existia. A tall de solució, s’hauria de concebre l’última setmana de l’any 1 aP com un any independent amb una durada de set dies, que rebria el nom d’Any Prepucial. Les abreviacions quedarien així:
- aP = abans del Prepuci
- AP = Any Prepucial
- dP = després del Prepuci
Massa enrevessat.
En canvi, una subtil modificació a l’hora de llegir les abreviacions aC i dC sí que em sembla factible. M’explique: en un text on apareix, per exemple, la data «150 dC», no es llegirà «150 després de Crist» sinó «150 després de la Circumcisió». Es perd la musicalitat de la paraula prepuci, però es guanya la comoditat de poder perpetrar la conya davant de qualsevol text. Només caldrà llegir «Circumcisió» en lloc de «Crist».
D’ara endavant, jo ho faré. De fet, aquest serà el meu propòsit d’any nou. Feliç 2025 dC —ja m’enteneu— a totes.
