INTERIOR. REBEDOR D’UNA CASA – MIGDIA
Un home amb pinta de pringat inofensiu camina impacient amunt i avall del rebedor. No para de mirar-se el rellotge (són les 15:00) i de consultar el telèfon, en la pantalla del qual llegim, alternativament, un missatge de la seua muller:
“Carinyo, havíem quedat a les 14:30 a casa ma mare.”
i un avís d’una empresa de paqueteria:
“EN TRÀNSIT. El seu paquet s’entregarà abans de les 14:00.”
TRANSICIÓ A:
EXTERIOR. CARRER – MIGDIA
L’home, visiblement desesperat, ha eixit de casa i es dirigeix a la de la seua sogra. Mentre continua mirant-se el rellotge (15:05), va mirant cap a tots els costats per si apareix el furgó de l’empresa de paqueteria. No el veu per enlloc. En girar el cantó li arriba un avís al telèfon:
“ENTREGAT. El paquet ha sigut entregat al seu domicili.”
Corrent, desfà el camí i torna al seu carrer, que està desert. Arriba a sa casa, obre la bústia i no troba cap avís. Torna a mirar el mòbil:
“Carinyo, on estàs!?”
TALL A:
INTERIOR. MENJADOR – MIGDIA
La muller i la sogra ja s’estan menjant el postre. ZOOM IN a l’home, que s’està engolint un plat d’arròs a tota velocitat mentre la muller li fot una bronca que escoltem esmorteïda, subordinada a una música intensa com de persecució de cotxes.
ELL (alçant-se, de sobte): Me n’he d’anar.
TALL A:
EXTERIOR. CARRER – HORA DE LA MIGDIADA
Imatges de l’home corrent pels carrers. Imatges de l’home caminant ràpid. Es creua amb un repartidor d’una empresa de paqueteria que no és la que li ha extraviat el paquet. Tot i això, se’l queda mirant amb cara de mala llet.
REPARTIDOR: Passa algo?
Imatges de l’home fugint. Arriba al seu carrer i toca el timbre de la seua veïna. És el número 42. S’apropa al vidre de la finestra i, en l’interior de la casa, veu a la veïna amagant-se darrere d’una porta. Toca el timbre de nou. El toca moltes vegades mentre continua veient com la veïna s’amaga. Ho deixa estar i se n’entra a sa casa.
TALL A:
INTERIOR. HABITACIÓ DE L’ORDINADOR – HORA DE LA MIGDIADA
L’home telefona a l’empresa de paqueteria, en bucle. Mentrestant, entra a la web de l’empresa i busca, sense èxit, algun lloc on tramitar una reclamació. S’escolta la porta de casa. La seua muller puja a l’habitació de l’ordinador.
ELLA: Es pot saber què et passa!?
ELL: M’han extraviat un paquet!
ELLA: Doncs telefona a l’empresa!
ELL: Ja ho estic fent!
ELLA: Ma mare valora molt que anem a dinar a sa casa els divendres, saps!?
ELL: Ja, però què faig!? Hi ha molts diners en aquest paquet!
ELLA: Molts diners!?
ELL: Són quasi 500 euros de paquet, sí!
ELLA: Què has comprat!?
ELL: Tres llibres!
ELLA: I no els podies buscar en Wallapop!?
ELL: M’agrada comprar en aquesta llibreria! Em cauen bé, i ho saps!
ELLA: I per què no els telefones a ells!?
ELL: Perquè és l’hora de la migdiada i no vull molestar!
ELLA: Si estan a la llibreria, no estaran fent la migdiada! No creus!?
ELL: Ja ho sé! O no ho sé! No sé!
ELLA: I quina culpa té ma mare de tot això!?
ELL: Ninguna! És una grandíssima persona! T’ho dic sempre! Sopem amb ella, si vols! Ara me’n vaig a Tecumseh, Michigan, a les oficines de l’empresa de paqueteria aquesta!
ELLA: Com que a Tecumseh, Michigan!?
ELL: Perdó! Volia dir a Almussafes!
ELLA: I cal que hi vages ara!? Si es perd, segur que la llibreria se’n fa càrrec i t’ho tornen a enviar!
ELL: Un dels llibres és l’edició limitada de la comèdia teatral Els Malvats, de Biel Perelló, i ja no tenien més exemplars!
L’home se’n va a tota velocitat.
TALL A:
INTERIOR. COTXE – DESPRÉS DE LA MIGDIADA
Imatges de l’home conduïnt. Escolta la ràdio.
VEU RADIOFÒNICA: Com cada Nadal, les empreses de paqueteria es veuen desbordades per la quantitat de…
TRANSICIÓ A:
EXTERIOR. POLÍGON INDUSTRIAL – DESPRÉS DE LA MIGDIADA
L’home aparca davant de l’empresa de paqueteria, baixa del cotxe i toca el timbre. Un treballador amb l’uniforme de l’empresa i barret de Santa Claus li obre la porta.
TREBALLADOR: Passe.
TRANSICIÓ A:
INTERIOR. SALA D’ESPERA – DESPRÉS DE LA MIGDIADA
ELL: M’ha arribat l’avís que m’han entregat un paquet, però no me l’han entregat.
TREBALLADOR: Número de seguiment?
ELL: 300292817123.
TREBALLADOR: D’acord. Espere un moment.
L’home es queda sol a la sala d’espera. Imatges d’ell mirant-se el rellotge (16:30, 17:00, 17:30) mentre sua, plora i fins i tot s’aixeca a ballar dels nervis. Després de més d’una hora, el treballador torna.
TREBALLADOR: Senyor, hem contactat amb el remitent del seu paquet i li hem de dir que és vostè un afortunat. Biel Perelló és un humorista excel·lent, i poder gaudir de l’edició limitada de la seua comèdia teatral Els Malvats és un autèntic privilegi.
ELL: Però on està el paquet!?
TREBALLADOR. Ah, sí. El repartidor diu que li l’ha deixat a una veïna.
ELL: A quina veïna!?
TREBALLADOR: A la del número 42.
TALL A:
EXTERIOR. CARRER – HORA DE BERENAR
L’home aparca al seu carrer.
TRANSICIÓ A:
INTERIOR. CASA – HORA DE BERENAR
L’home entra a casa.
ELL: Saps qui té el puto paq…
Alça la vista i veu a la seua muller amb la veïna, assegudes a la cuina, berenant. La veïna té el paquet sobre les cuixes.
ELLA: Carinyo, ha vingut la veïna. Resulta que li havien donat el paquet a ella. Ho hauries d’haver comprovat abans d’anar fins allí amb el cotxe, no creus?
ELL: Si he estat deu minuts tocant-li el timbre!
VEÏNA: Ai, ho sent. És que he anat a dinar amb la meua germana i, segurament, quan has vingut tu, encara no havia tornat. Vinga, berena amb nosaltres.
L’home, que recorda a la veïna amagant-se darrere d’una porta mentre ell li tocava el timbre, agafa una empanadeta d’espinacs i comença a menjar-se-la. Observa a la veïna. No sap per què, però ara té una nova enemiga, darrere de la qual potser hi ha un entramat més gran. La veïna li aguanta la mirada mentre li dona el paquet.
VEÏNA: Bon Nadal.
CRÈDITS
