22 d’abril
Què pesada està la Xesca. Diu que em moriré sola i que el gos se’m menjarà una cama, que s’han donat casos.
24 d’abril
Quina por he passat. Estava adormida al sofà i quan m’he despertat el Rex m’estava llepant la cuixa. He fet un crit!
M’he begut el pot de flors de Bach para el miedo extremo, de cop.
27 d’abril
Això no pot ser. Ara cada vegada que el Rex em mira les cames, crido. Fins i tot m’ha passat pel cap posar-me cames ortopèdiques per si de cas. Em terroritza que em mossegui! He contractat al Paco, un ensinistrador. M’ha dit que treballarà amb el Rex per modificar la meva conducta.
5 de maig
Ja no crido! Ja he entès que el Rex, el meu Rex, no em farà mal. Però és clar, el Paco m’ha dit “ahora no te hinca el diente porque estás viva y te quiere. Pero no te prometo nada cuando mueras sola. Es muy probable que se te coma una pierna, y la otra también.” Quan li he preguntat como de probable m’ha dit que un vuitanta set per cent. Això és molt! Jo ja no hi seré, m’estaré reencarnant en un altre cos, però em fa cosa per ell…
8 de maig
Estimat diari, no paro de pensar-hi. L’última cosa que vull en aquest món és que el Rex pateixi, i no crec que la cel·lulitis tingui gust de pollastre. Hauré de buscar algú, la Xesca té raó. Però vull que sigui terapeuta, com jo, que estem més evolucionats.
15 de maig
Ahir vaig anar a una festa per a singles… I he conegut el Ferran! Estàvem parlant i em diu, “precisament jo sóc terapeuta, faig acupuntura, però als edificis. És una tècnica molt avançada.” No és fascinant? Li vaig demanar detalls però em va dir demà… o sigui avui. M’ha convidat a sopar a l’hotel Arts. Estic nerviosa, és un home evolucionat i a més està boníssim. Vaig a vestir-me!
16 de maig
Quin capullo. El vaig enganxar dient pel mòbil, “oye, que vengo el viernes a poneros la antena.” Li vaig tirar el mòbil al vàter.
25 de maig
M’he apuntat a una web nova per a singles, “Vols venir d’excursió amb mi?” Jo mai vaig exactament d’excursió, vaig a parcs per abraçar arbres i faig rutes a peu per la ciutat. Però provaré.
29 de maig
M’han contactat bastants però he triat un que és fisioterapeuta. M’ha proposat anar al Pedraforca el diumenge, hem quedat al poble de la base. Vaig a repassar el que m’ha dit que he de portar. És molt atractiu! Es diu Lluís.
3 de juny
Serà possible? Hem quedat a un bar i quan arriba em diu: “on vas així?” I jo, perdona? Calçat amb sola antiabrasiva i antilliscant. Les manoletinas mai m’han cremat ni he relliscat. Abrigada per capes. Doncs dues capes, una a la motxilla i l’altre posada, una color fucsia, preciosa. “Més val que et quedis al bar” em diu, i se’n va. Se’n va!! Vaig a fer aromateràpia relaxant. Necessito lavanda! També me’n tiraré un raig a la sopa de col.
15 de juny
Quin desastre de speed dating. No m’havia posat les ulleres per estar més guapa però llavors no veia bé els números que porten els nois al pit perquè després els votis. No passa res, els comptava. De moment, no m’agradava cap… Però llavors ve cap a mi un noi alt, que intueixo super guapo, amb un regal a la mà…Tu ets el deu! li dic mentre li pico l’ullet, assenyalant el número. “¿Qué? Yo soy el camarero, señora. Esto es el logo del bar.” Saps qui era el deu?? El Simón, el meu cosí. Almenys li vaig preguntar per la meva tia.
20 de juny
Què pesada està la Xesca. Ara vol que conegui un amic seu que és autobusero. A nivell vibracional no m’interessa gens! Ja li he dit que no.
28 de juny
Estimat diari: ja he trobat la solució. Aquest matí he parlat en serio amb el Rex i hem anat a comprar. Si em moro i es vol menjar les meves cames, ja sap on està la salsa barbacoa.
