De vegades es fa referència a un grup humà conegut com les «terceres persones». Per exemple, en la conversa:
—Com van les coses amb Enric?
—Fatal. Ho hem deixat.
—Què dius!?
—Sí. El molt capullo va ser abduït per uns extraterrestres i em vaig assabentar per terceres persones.
M’agrada pensar que aquestes «terceres persones» són medallistes de bronze olímpics. Gent que va pujar al tercer graó del pòdium en Barcelona 92, Los Angeles 84, Atenes 2004… Terceres persones. Tercers classificats que es dediquen a emmerdar a les nostres esquenes per pur ressentiment amb la vida. Deixeu-nos viure, bronzes!
