Soc un apassionat de les autobiografies. N’he llegit moltes. De músics i d’escriptores, de científiques i de polítics, de personatges històrics i de celebritats modernes. Totes m’han encantat, excepte per un detall.
Cap de les autobiografies que he llegit acabava amb: «…i , finalment, vaig començar a escriure aquesta autobiografia.»
Si escrius un llibre sobre les parts més importants de la teua vida i obvies el moment final en què t’asseus a escriure el llibre sobre les parts més importants de la teua vida, li estàs restant importància al llibre sobre les parts més importants de la teua vida. És molt anticlimàtic acabar de llegir una autobiografia a la qual el seu propi autor li resta importància al final.
Per això jo he volgut acabar la meua autobiografia amb aquest epíleg titulat «Un aclariment final sobre les autobiografies». I és que, estimat públic, vull que sapigueu que, després d’haver viscut tot el que he contat al llarg d’aquest llibre, finalment, vaig començar a escriure aquesta autobiografia.
