Estàvem en un bar de Gràcia quan algú va demanar un vi sense sulfits. En Guiu va anunciar que en uns minuts arribaria la que-creu-que-ja-és-la-seva-nòvia. Quan va arribar la Mia, vaig fingir que m’interessava la seva vida perquè se sentís acollida:
—A què et dediques?
—Mmmm… com explicar-t’ho… faig cosetes de business.
Genial, una moderneta. Una tia cool de Barcelona. Una mestra no m’hauria dit: «Mmmm… com explicar-t’ho… faig cosetes de children».
Algú va demanar un altre vi sense sulfits. Sobretot, sense sulfits. I porta també una ració de formatge. Sense lactosa, pot ser?
Per fer-me la graciosa, vaig dir: «A mi porta’m sulfits amb lactosa». No va riure ningú. Per sort, no sé qui va acaparar l’atenció:
—Ara estic millor, però m’he llevat amb molta ansietat i m’he dit: surto a passejar i passo pel Zara.
Només hauria d’estar permès dir ansietat i Zara a la mateixa frase si ets un nen de Bangladesh. Només algú del Primer Món tracta l’ansietat amb explotació infantil. Clarament, hi ha una meitat del món que és el problema de l’altra meitat. Els modernets, aquesta gent que compra samarretes a nens tristos, però ous de gallines felices.
La gent cool fa servir la paraula ansietat com fan servir Bumble: per avorriment i zero gestió emocional. Aquestes persones es lleven un diumenge a les tres de la tarda dient: «Tinc ansietat». No, amore, no tens ansietat: tens una ressaca química de cocaïna després d’haver anat de festa a un lavabo d’Apolo. No tens ansietat, tens Txernòbil sencer dins el teu cos.
Saps qui té ansietat? El paio que ha fet dos vols internacionals i t’ha transportat la cocaïna dins del cul. Això, sí! És cocaïna sense sulfits!
Direu: aquesta gent cool es droga perquè no va a teràpia. Sí, sí que hi van. Fer teràpia i drogar-se està de moda. Es droguen per evadir-se de si mateixos i van a teràpia per parlar durant seixanta minuts de si mateixos. Ser imbècil també deu estar de moda. La gran història de superació d’aquesta gent és que el pavo amb qui es van drogar a l’Apolo, amb molts pírcings als mugrons i una samarreta de reixeta (per amortitzar els pírcings als mugrons), no està disponible emocionalment perquè, tot i tenir una relació poliamorosa, bisexual, amb llet d’avena, ara necessita temps per connectar amb l’essència creativa del seu nen interior. El dia que els Reis li portin un iPhone a aquest nen interior, trucarà al 112.
El que més odio de la gent cool és que em fan efecte mirall. M’adono que soc tan (o més) imbècil que ells. El meu gran problema és que sobrepenso. Sobrepenso hores i hores dins del llit fins que em quedo desnucada com una joguina de Toy Story. Sobrepenso tant que us podria fer una presentació de PowerPoint dels problemes que no tinc.
