Unció de Jesús a Betània (26, 6-13)

Jesús estava a Betània, a casa de Simó el Leprós. Mentre era a taula, se li va acostar una serventa que duia una ampolla d’alabastre plena d’un perfum molt valuós, i la va buidar sobre el seu cap, i Jesús es va posar fet una fúria:

—Es pot saber què fas? Mira com m’has deixat!

I ella es va disculpar, i va dir:

—Perdone, però és el que vostè m’ha dit abans, no? Que li tirara aquest perfum per damunt per tal de preparar-lo per a la seua sepultura.

I ell es va alçar de taula, i li va cridar:

—M’havies de tirar unes gotes, no tota l’ampolla! No era tan difícil d’entendre!

I es va girar cap a la resta dels allí presents, i els va dir:

—Dona havia de ser!

Judes s’ofereix per trair a Jesús (26, 14-16)

Aquell mateix dia, Judes Iscariot va anar a contar-li l’escena als grans sacerdots, i els va dir:

—No sabia que l’estava enregistrant. Serà el final de la seua carrera?

I els va ensenyar el vídeo i, a canvi de trenta monedes de plata, els el va enviar. Unes hores després, tot Jerusalem l’havia vist.

Preparatius del sopar pasqual (26, 17-19)

L’endemà, primer dia dels Àzims, Jesús va convocar als pocs deixebles que encara no l’havien abandonat, i els va dir:

—Aquesta vesprada aniré a Levántate OK, el programa de Javier Cárdenas, a defensar la meua dignitat. Després, tenim una taula per a tretze al reservat del DiverXO.

Anunci de la traïció de Judes (26, 20-25)

Aquella nit, Jesús es va asseure a taula amb els Dotze. Abans de començar a sopar, va dir:

—Algú de vosaltres m’ha traït, segurament subvencionat per la dictadura woke.

Tots estaven tristos i preocupats. Un rere l’altre, li deien:

—Jo no, Senyor.

—Jo tampoc, Senyor.

—Jo mai faria això, Senyor.

I Jesús els va respondre:

—Un que suca amb mi al mateix plat i que fa més de vint dies que no publica res a Twitter perquè, segurament, se n’ha anat a Bluesky.

I Judes va dir:

—Vaig perdre la contrasenya, Senyor!

L’últim sopar (26, 26-30)

Després de sopar, Jesús va bolcar un grapat de mandràgora triturada sobre la taula, va dir la benedicció, la va partir en dotze línies i, tot oferint-la als deixebles, va dir:

—Preneu, esnifeu-la, perquè això és el meu cos.

Després va servir dotze copes de Dom Perignon i les va repartir, tot dient:

—Beveu-ne tots, que això és la meua sang, la sang de l’aliança. Podeu estar segurs que mai ningú vos oferirà tot el que vos he oferit jo. I sabeu que allò que li vaig dir a aquella serventa ha sigut tret de context. I també sabeu que ho ha fet tot per a fer-se famosa. I ara, anem tots junts al Club Getsemaní.

I tots hi van anar, disposats a gaudir d’una última nit amb tot pagat, conscients que allò no es tornaria a repetir perquè Jesús era ja un cadàver social.

Anunci de les negacions de Pere (26, 31-35)

A la matinada, quan van eixir del Club Getsemaní, Jesús els va dir:

—A partir de demà, davant el que em passarà, tots em fallareu, perquè diu l’Escriptura: «mataré el pastor, i es dispersaran les ovelles del ramat». Però heu de saber que, quan s’obliden de mi, qualsevol de vosaltres podrà ser el següent.

Pere li va contestar:

—Encara que tots et fallen, jo no et fallaré.

I Jesús li va dir:

—T’ho puc assegurar: abans que acabe la setmana, m’hauràs negat tres vegades.

I Pere va dir:

—Encara que haja de morir amb tu, no et negaré.

I tots els altres se’n van anar en silenci.

Cancel·lació de Jesús (26, 47-56)

Tots els habitants de Jerusalem van compartir el mem amb la cara de Jesús i el text: «CANCELATTI CON TOMATTI».

I tots van afirmar que estaven en contra de tot el que Jesús havia dit i fet encara que, en la intimitat, alguns van seguir recordant i admirant els seus sermons.

Negacions de Pere (26, 69-75)

Aquell dissabte, l’endemà de la cancel·lació de Jesús, Pere va anar de convidat al pòdcast de La Pija y La Quinqui, i La Pija li va preguntar:

—Tú ibas, como, mucho con Jesús, no?

Però ell ho va negar:

—No. Nos conocíamos, pero muy poco.

I La Quinqui va insistir:

—Real?

I Pere va respondre:

—Real.

I La Pija va dir:

—Pues no sé tú pero yo, unpopular opinion, pero lo de amarse los unos a los otros, como que, en plan, a favor, sabes?

I tots dos van mirar a Pere fixament, i Pere va restar en silenci fins que va dir:

—Queréis pillarme, eh!? No, no, ya he dicho que yo de Jesús, nada.

I tots tres van riure, i Pere va recordar allò que Jesús li havia dit: «abans que acabe la setmana, m’hauràs negat tres vegades», i quan va eixir de l’estudi i es va quedar sol, va plorar amargament.